Les meves referents

ALBA MARTINEZ VELEZ – PORTAVEU DE SANT BOI EN COMÚ

 

Serien finals dels 90 quan en una sessió de l’assignatura d’ètica i valors al meu institut ens van preguntar quina era la nostra dona referent; la pregunta buscava posar en valor dones que ens haguessin marcat des dels àmbits personal, artístic o històric. No vaig dubtar ni un moment i vaig explicar a la resta de la classe perquè les meves àvies eren les meves referents: no coneixia dones més valentes, abnegades i lluitadores que elles.

Dones que van deixar enrere les seves llars per superar les difícils condicions de vida als seus pobles natals, a Extremadura i Castilla la Mancha. Des de l’amor, van saber construir un futur pels seus fills i filles fonamentat en el principi de la igualtat d’oportunitats. Recordo que sempre posaven en valor les bones persones que havien trobat a la seva arribada a Catalunya; persones que van fer possible aquesta segona oportunitat que tothom mereix. Però les coses mai van ser fàcils per elles que van dedicar la seva vida sencera a fer-se càrrec de les tasques de cura de les persones depenents (i no depenents) a càrrec seu.

Aquest 8 de març, cerqueu el nom, la imatge i les paraules de les vostres dones referents. Les meves, com diria la poetessa portuguesa María Velho da Costa, són aquelles que «encienden la lumbre, cortan el pan (…) pican cebollas y pelan patatas (…) friegan el suelo de rodillas (…) remiendan medias y pantalones (…) lavan las sábanas y las camisas que han de sudarse otra vez (…)». Per a totes elles, heroïnes invisibles, el meu reconeixement i el meu record.

 

Article publicat al Viure Sant Boi de març 2021