Les polítiques d’austeritat i les retallades en recursos i eines de protecció social que s’han aplicat en els darrers anys han obligat al món local a fer front a les emergències socials en primera línia, gairebé en solitari, sense pràcticament suport d’altres administracions. Des del carrer, les plataformes, moviments socials i un teixit associatiu compromès i actiu, han propiciat una resposta col·lectiva i empoderadora a aquestes necessitats.

Des del món local sabem que, tot i que alguns donen per superada la crisi macroeconòmica, els efectes es mantenen i han empitjorat les condicions de vida de la gent; tant les retallades socials, en salut, educació, cultura i també en drets laborals, com les dificultats a l’accés als subministraments bàsics i l’habitatge o els canvis demogràfics, han contribuït a fer més gran l’escletxa de la desigualtat i han accentuat noves vulnerabilitats.

Per fer front al repte del benestar col·lectiu, les polítiques d’inclusió social han de superar l’àmbit estrictament assistencial. Cal posar l’accent en la prevenció i en la vinculació de les actuacions de rescat social amb la cultura, l’esport, l’educació, la salut o el dret a l’habitatge, entre d’altres.

Des dels Ajuntaments i amb el municipalisme com a eina, podem incidir en la defensa dels interessos de la gent comuna davant dels grans poders econòmics i multinacionals. La defensa dels béns comuns ha de ser motor de transformació per millorar la vida de la gent i de les seves necessitats bàsiques. L’aigua o l’energia esdevé quelcom necessari per tenir una vida digna i no ha de suposar una mercaderia amb la que enriquir-se. La redistribució de la riquesa i d’oportunitats ha de garantir la reducció de l’escletxa entre la població. Pensem en una governança compartida on treballem tota la ciutat de manera local per incidir en els problemes globals.

La garantia d’una vida digna per a tothom es configura i es construeix des de la reflexió, planificació, la gestió i la cura dels espais compartits de la nostra ciutat, amb sentit comunitari, de justícia, d’equitat, de sostenibilitat, d’autosuficiència i de preservació dels recursos naturals. Volem transformar i fer realitat un Sant Boi de mesura humana, habitable, saludable, acollidora i inclusiva que permeti viure garantint el dret a l’habitatge, treballar, intercanviar, crear, gaudir i garantir noves oportunitats per a les generacions presents i futures.

Reivindicar Sant Boi és reivindicar el seu comerç de proximitat, el seu patrimoni històric i cultural, les persones que treballen i fan de la nostra ciutat una ciutat activa. Volem que Sant Boi sigui un agent actiu en el desenvolupament local amb una política transversal d’ocupació, indústria, comerç, formació i turisme. Cal fer una aposta per una nova organització del treball, amb noves formes de gestió i d’empresa i que des de la col·laboració ajudin fer valdre les persones i l’economia local.

El municipi és l’espai col·lectiu que pertany a tots els seus habitants, i com a ciutats diverses que som, això implica superar el paradigma de la integració, per passar als drets de ciutadania. Els ciutadans i ciutadanes hem de poder viure plenament, sense discriminacions, sense exclusions i sense renúncies. Per això defensem ciutats feministes, ciutats que treballen amb els col·lectius LGTBI+ per avançar en els seus drets. Sant Boi és i serà ciutat refugi, també i sobretot, per garantir el dret a una vida digne davant la gran crisi humanitària que estem vivint a Europa. Els drets no tenen fronteres i volem continuar fent de Sant Boi una ciutat que coopera amb altres pobles i on s’estableixen vincles de fraternitat i solidaritat.