L’esport com a dret

ÁLEX PÉREZ MATÍAS – ENTRENADOR DE VOLEIBOL I DIRECTOR TÈCNIC

 

La pandèmia ha deixat al descobert la manca de voluntat política en alguns àmbits i sectors. A Catalunya, un dels més maltractats ha sigut l’esportiu.
I és que hem vist i viscut com la Generalitat i el Procicat han aplicat (i continuen), sense rubor, llargues i duríssimes restriccions al món de l’esport: tancaments totals o parcials, prohibició de competicions, discriminacions en aquestes per nivells o per edats… I tot això, sense cap criteri sanitari objectiu com a base.

Les conseqüències d’aquest menyspreu a tot el sector esportiu ja les estem recollint, amb l’abandonament de la pràctica esportiva de molt i moltes joves, el tancament definitiu d’instal·lacions i clubs i el retrocés d’un model esportiu d’èxit com ha sigut fins ara el català.

És evident que la defensa que es fa des del sector, reclamant la seva essencialitat, és totalment raonable i ajustada a les necessitats que tenim com a societat.
L’esport no només ha de ser reconegut com a servei essencial, s’ha d’anar més enllà fins a considerar-lo i tractar-lo com a dret per a totes les persones i per a tota la vida, dotant-lo dels recursos i mecanismes necessaris per a desenvolupar-lo com a tal.

L’esport és una eina socioeducativa brutal i transversal, que impregna múltiples capes de la societat: l’esport és salut física i mental, és educació, és cultural, és ocupació… L’esport són valuosíssims valors extrapolables després a tots els àmbits de la vida. L’esport és integració, individual i comunitària, que clubs i entitats porten a la màxima expressió amb un enorme impacte en el teixit associatiu, creant vincles a barris i ciutats i un sentiment de pertinença que són capçals per a avançar socialment en igualtat.

Per tant, l’essencialitat de l’esport i l’activitat física, resideix en què és necessari, de fet és ara més necessari que mai en la situació que estem vivint. Necessari per no caure en el sedentarisme i mantenir una vida saludable a nivell físic i mental. Necessari, ara amb més raó, per tenir un sistema immune fort, actiu i estable. I no ho diem els i les esportistes o el sector en si, ho diuen els experts sanitaris des de sempre.

Per acabar, és important remarcar, que l’esport controlat és segur. Ho és per moltes raons provinents de fonts fiables i objectives, com ara la dada que dóna el Ministerio de Sanidad sobre el grau d’incidència del Coronavirus al món de l’esport, que està per sota del 0,3% i la fa, per tant, tendent a zero.

També és important saber, que l’esport controlat, permet el rastreig immediat davant qualsevol contagi, cas dubtós o contacte estret, fet que permet tallar a l’instant la cadena de transmissió.
Sens dubte, aquestes dades són conseqüència de la gran feina feta per clubs, instal·lacions, federacions… que han invertit temps i diners en desenvolupar estrictes protocols, comprar el material necessari o quadrar horaris mil i una vegades, en un exercici de responsabilitat absoluta.

No hi ha, per tant, excuses i convindria que, d’una vegada per totes, els governs (tots) comencin a acompanyar les paraules amb fets, omplint de contingut i recursos el que ha de ser un dret vital per a tothom. Perquè l’esport és un servei essencial, més necessari que mai i segur!