Viatge a Brussel·les de El Guti
per JORDI SABORIT PASCUAL – MILITANT DE SANT BOI EN COMÚ
Els dies 9 i 10 de maig de 2022, un grup de vells i nous militants (Lluís Medir, Jordi Borja, Cesc Baltasar, Jaume Bosch, Domènec Martínez, Salvador Milà, Orencio Osuna, Carme Coll, Dolors Comas, Àngels Espuny, Alba Martínez, Marc Andreu, David Cid, Rosa Sans… i un bon grup de Joves Ecosocialistes), vam tributar un sentit homenatge a la figura i memòria de l’Antoni Gutiérrez Díaz, qui fou secretari general del PSUC, membre d’ICV i eurodiputat per aquest partit arribant a ser vicepresident del Parlament Europeu.
Txema Castiella, l’autor de la monumental biografia sobre l’Antoni, «El Guti, l’optimisme de la voluntat» (Edicions 62), va intervenir a la Biblioteca del Parlament Europeu, a l’edifici Altiero Spinelli, davant del públic assistent -viatgers, funcionaris del parlament que havien treballat amb El Guti-, glossant l’obra i el pensament de l’Antoni: reconquerir la llibertat, construir el socialisme en llibertat al marge de l’URSS, ple reconeixement nacional de Catalunya, i el somni d’una Europa social i de progrés; i tot això tenint en compte sempre la correlació de forces existent i el respecte a les Institucions que tant va costar posar en marxa.
Els càlids aplaudiments a la seva intervenció, així com a les dels altres oradors i oradora (l’Alba Martínez, membre de Sant Boi en Comú i tinenta d’Alcaldia a l’Ajuntament de Sant Boi), denotaven la forta empremta que l’Antoni va deixar en tots aquells amb qui va treballar. Així, Jaume Duch i Maria José Martínez, dos alts funcionaris del Parlament que varen treballar colze a colze amb l’Antoni entre 1987 i 1999, expliquen l’enriquiment personal que fou per a ells el tracte amb El Guti, i la gran capacitat de treball i d’iniciatives que desplegava.
L’organitzador de l’acte, l’eurodiputat dels Comuns i vicepresident del Grup Verd en l’Europarlament, Ernest Urtasun, va cloure l’acte recordant el llegat de l’Antoni, que segueix ben viu i cedint la paraula a en Joan Antoni Gutiérrez Pérez, fill gran de l’Antoni, qui va recordar com el seu pare fou un dirigent polític entregat a les causes de la pau, la llibertat i Europa i, malgrat els anys de foscor, presó i clandestinitat i, per tant, de distància, va ser un bon pare.
Queda clar, passejant pels carrers i places de la capital europea amb el nombrós grup vingut d’arreu, que si bé el PSUC ja no existeix, la cultura psuquera perdura. Lluny de nostàlgies, el tribut a l’obra del Guti ens fa tocar de peus a terra i ens interpel·la ahir, avui, demà i sempre.
Com diria El Guti: ‘Salut i bon treball’!