Sant Boi, Ciutat Refugi

ALBA MARTINEZ VELEZ – PORTAVEU DE SANT BOI EN COMÚ

Segons l’Agència de Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), al món hi ha més de 89,3 milions de persones que s’han vist obligades a fugir de les seves llars. Que el moviment de persones és un dels grans reptes del nostre temps, és un fet. Que aquesta mobilitat no està sent assumida i gestionada, com cal, des de les polítiques públiques dels governs competents en la matèria, també és un fet.

En els darrers mesos hem assistit a dos exemples oposats relacionats amb la gestió de fronteres. Per un costat, pocs dies després de la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus, la Unió Europea recuperava una norma creada fa vint anys per aprovar l’entrada, sense limitacions, de persones refugiades ucraïneses. D’altra banda, el passat dissabte 25 de juny, se’ns tallava l’alè amb les imatges de la tragèdia a la tanca de Melilla on més de 20 persones van perdre la vida. Malauradament, els mecanismes aprovats amb motiu de la guerra d’Ucraïna són una excepció i les fronteres, arreu, solen ser espais de no-drets.

A Sant Boi, ciutat històricament compromesa amb els drets humans i que en les pròximes setmanes aprovarà el seu segon Pla d’Acollida a persones refugiades, no deixarem mai de veure éssers humans darrere les fredes xifres. Reivindiquem les identitats d’aquestes persones deslligant-les de les etiquetes de «refugiades» o «immigrants» que expressen condicions temporals o legals, però que no reflecteixen les seves veritables històries que sí que tenen una cosa en comú: volen començar un nou projecte de vida que mereix tenir cabuda.

Article publicat al Viure Sant Boi de juliol 2022