Els Drets Humans en temps de globalització

CARLOS CAMBRÓN– JURISTA

 

L’agenda política mundial ha sigut objecte d’alteracions per la invasió de Rússia a Ucraïna en mans del règim ultranacionalista i autoritari de Putin. Tot i això, existeixen conflictes bèl·lics d’ocupació sense resoldre (com el d’Israel i Palestina), i que els governs nacionals, com a hipòcrites, no li donen la mateixa importància que el d’Ucraïna que, tot i que ens diuen que porten quasi poc més de 240 dies, arrosseguen prop més de 8 anys (protestes estudiantils, forçant al qui era president, Viktor Yanukóvich, a firmar un tractat d’associació a la UE, la posterior invasió i annexió de Crimea, l’autoproclamació de Donetsk i Lugansk com a territoris independents, la guerra del Dombàs, etc.). Aquests conflictes com el d’Israel i Palestina, Iraq o Afganistan han estat, i són, objecte d’interessos geopolítics.

Així mateix, s’ha esdevingut dels conflictes un èxode de persones que han vist minvat la seva dignitat en aquells països de tall autoritari d’extrema dreta, com és Polònia o Hongria, on un Viktor Orbán no ha dubtat a afirmar que vol un país on no hi hagi barreja, en termes ètnics.

Altres situacions que afecten en la globalització és l’atac als drets mediambientals, mitjançant el negacionisme del canvi climàtic. Això ha succeït amb el règim de Bolsonaro amb la crema de l’Amazones, i amb el trumpisme amb la sortida d’EUA de l’Acord de París.

Per una altra banda, està la inversió i exportació armamentística (sense oblidar-nos de les armes nuclears). Esdevenen, però, en una eina perillosa, com hem pogut veure, fins i tot en el país autodenominat «de les llibertats» (referint-me als EUA), el dret a portar armes ha deixat una llarga llista de víctimes (estudiants i, en el cas dels afroamericans, en mans de supremacistes i, malauradament, de la policia).

En aquest sentit, s’ha plantejat la possibilitat de fer una «Constitució de la Terra» a nivell global. La tesi ha vingut del jurista italià, Luigi Ferrajoli, ex magistrat de tarannà progressista, i un defensor del pacifisme jurídic. La seva última obra, «Por una Constitución de la Tierra. La humanidad en la encrucijada», és una aposta per resoldre els conflictes globals. Segons ell, la globalització inclou, a dia d’avui, l’economia i la comunicació, però no els Drets Humans. És per això que proposa una constitució global que garanteixi la protecció dels drets mediambientals i socials, però especialment la prohibició de les armes, començant per les nuclears.

Molts consideren el seu plantejament una utopia. Probablement per com s’ha acceptat i normalitzat que la conducta dels governs despòtics sigui un impediment a la pau global. I això ho podem veure amb Putin, però també amb altres dirigents de règims d’Orient i Occident. No ens oblidem, és clar, dels EUA. La crítica principal de Ferrajoli és indiscutible: si bé la UE té una posició estratègica, fins a la data, no ha sigut capaç de fer front adequadament als conflictes globals. Així mateix, afirma que l’ONU ha fracassat per dues raons: l’incompliment de les seves cartes de drets fonamentals per falta de garanties, i en la contradicció respecte al principi de la sobirana igualtat de tots els seus membres, ja que a la vegada existeix una posició de domini reservada, per la Carta de l’ONU, a les potències vencedores de la Segona Guerra Mundial.

Els motius són molt evidents: els problemes globals no han format part dels governs nacionals. Com diu Ferrajoli, la proposta de Constitució de la Terra és racional i realista per a limitar els poders salvatges i els mercats, que s’han beneficiat de l’habitabilitat del planeta i de la supervivència de la humanitat. En relació amb aquests poders salvatges, trobem un exemple en els embassaments. A Espanya, els embassaments estan per sota del 39% de la seva capacitat, comportant una greu limitació d’un bé tan essencial com és l’aigua. Fa cosa d’un any, quan encara el preu de l’electricitat era barata amb les renovables, però es calculava el seu preu amb el preu del gas, tres grans empreses elèctriques (Iberdrola, Naturgy i Endesa) varen buidar els embassaments que ara tenen aquests problemes. Aquestes empreses varen guanyar uns diners desproporcionats, aconseguint energia gratuïtament, a costa de buidar els embassaments. Sabem fins i tot, que el consell d’administració d’Iberdrola, en plena pujada de l’electricitat està guanyant 89.000 euros al dia. Mentrestant, i arran de la manca d’aigua i de la calor extrema patida en aquest últim estiu, municipis del país s’han vist afectats pels talls d’aigua, havent de disposar, com és en el cas de Catalunya, de dipòsits cisterna. De manera que tenim un agreujament en els drets mediambientals i socials, que, per petit que pugui semblar, afecta la supervivència de l’ésser humà (si li sumem la pujada de les temperatures que han originat els incendis d’aquest estiu, que són un pas cap a la sequera).

En definitiva, aquest fenomen dels poders salvatges, és el que Ferrajoli denomina «inversió jeràrquica de poders», perquè ja no són les institucions de govern qui disciplinen l’economia i el capital financer, sinó que són els poders econòmics i financers qui imposen als governs les seves regles.